Després de dos
mesos i moltes hores ha arribat el moment de fer les reflexions finals de la
estada al centre de pràctiques.
A l’hora de
l’elecció del centre de pràctiques tenia molt clar que personal i
professionalment era el moment per treballar amb el col·lectiu de la
discapacitat física, en concret, de la paràlisis cerebral. Sempre havia estat
un col·lectiu amb el que volia estar-hi ja que em sentia molt interessada en el
treball que es feia amb aquestes persones, a més, les pràctiques també em
donaven l’oportunitat de veure el funcionament i organització interna del
centre que escollis. Degut a tot això, vaig decidir realitzar les pràctiques
amb persones adultes amb PC i així vaig buscar centre arribant fins ASPACE
Badalona, un centre d’Integració Social.
Fins el moment
mai havia estat en l’àmbit de l’educació no formal i, per tant, tampoc en un
centre d’aquestes característiques. Aquests mesos he pogut veure, analitzar i
reflexionar sobre el treball que es fa en un centre com aquest i, personalment,
m’ha sorprès molt de manera positiva. He vist com el centre s’organitza i
funciona al voltant dels nois que assisteixen, cada una de les activitats i espais estan pensats per les seves
característiques. El grup de professionals estan totalment pendents de les
necessitats dels nois i sempre buscant la manera per que siguin més
autònoms, cal dir que aquest fet comporta un gran treball de coordinació entre
tots els professionals. En aquesta dinàmica del centre he pogut integrar-me i
en tot moment he trobat suport i respostes als meus dubtes, gràcies a l’atenció
que han mostrat per ensenyar-me cada un dels aspectes que es treballen al
centre he pogut aprendre moltíssim. A més de l’aprenentatge obtingut m’agradaria
destacar la meva satisfacció personal, m’he sentit molt bé treballant amb
aquest col·lectiu i és increïble com només pel fet de treballar i tractar amb
aquestes persones aconsegueixis no treure’t el somriure de la cara.
Cal dir que ha
estat molt important l’aprenentatge que m’han ajudat a consolidar tots aquests
professionals, però la meva evolució no hagués estat la mateixa sense poder
posar en pràctica molts dels aprenentatges obtinguts durant els estudis de
magisteri i, més concretament, durant aquest últims tres anys cursant
psicopedagogia.
Per finalitzar
aquesta reflexió, m’agradaria des d’aquí agrair a tos aquells que han fet
possible que aquests dos mesos hagin estat plens d’aprenentatge, felicitat i
satisfacció.
Moltes gràcies a tot els que composen el centre d’Integració
Social d’ASPACE, tant professionals com nois i noies que m’han acollit obertament.
