Reflexions finals

Després de dos mesos i moltes hores ha arribat el moment de fer les reflexions finals de la estada al centre de pràctiques.

A l’hora de l’elecció del centre de pràctiques tenia molt clar que personal i professionalment era el moment per treballar amb el col·lectiu de la discapacitat física, en concret, de la paràlisis cerebral. Sempre havia estat un col·lectiu amb el que volia estar-hi  ja que em sentia molt interessada en el treball que es feia amb aquestes persones, a més, les pràctiques també em donaven l’oportunitat de veure el funcionament i organització interna del centre que escollis. Degut a tot això, vaig decidir realitzar les pràctiques amb persones adultes amb PC i així vaig buscar centre arribant fins ASPACE Badalona, un centre d’Integració Social.

Fins el moment mai havia estat en l’àmbit de l’educació no formal i, per tant, tampoc en un centre d’aquestes característiques. Aquests mesos he pogut veure, analitzar i reflexionar sobre el treball que es fa en un centre com aquest i, personalment, m’ha sorprès molt de manera positiva. He vist com el centre s’organitza i funciona al voltant dels nois que assisteixen, cada una de les activitats  i espais estan pensats per les seves característiques. El grup de professionals estan totalment pendents de les necessitats dels nois i sempre buscant la manera per que siguin més autònoms, cal dir que aquest fet comporta un gran treball de coordinació entre tots els professionals. En aquesta dinàmica del centre he pogut integrar-me i en tot moment he trobat suport i respostes als meus dubtes, gràcies a l’atenció que han mostrat per ensenyar-me cada un dels aspectes que es treballen al centre he pogut aprendre moltíssim. A més de l’aprenentatge obtingut m’agradaria destacar la meva satisfacció personal, m’he sentit molt bé treballant amb aquest col·lectiu i és increïble com només pel fet de treballar i tractar amb aquestes persones aconsegueixis no treure’t el somriure de la cara.

Cal dir que ha estat molt important l’aprenentatge que m’han ajudat a consolidar tots aquests professionals, però la meva evolució no hagués estat la mateixa sense poder posar en pràctica molts dels aprenentatges obtinguts durant els estudis de magisteri i, més concretament, durant aquest últims tres anys cursant psicopedagogia.

Per finalitzar aquesta reflexió, m’agradaria des d’aquí agrair a tos aquells que han fet possible que aquests dos mesos hagin estat plens d’aprenentatge, felicitat i satisfacció.

Moltes gràcies a tot els que composen el centre d’Integració Social d’ASPACE, tant professionals com nois i noies que m’han acollit obertament. 

Al centre..

Durant aquestes entrades he pecat molt en donar molts detalls en les activitats i en el seu desenvolupament però no havia aprofundit gaire en la meva tasca en aquestes i m’agradaria plasmar-ho abans d'acabar amb les conclusions.

Les primeres setmanes les meves funcions van estar més encaminades a la observació per conèixer les característiques de cada usuari ja que és un col·lectiu on s’han de tenir present diferents aspectes com el desplaçament, la comunicació, la manipulació o els moviments, i on cada un d’ells ho fa d’una manera diferent. Un cop estava familiaritzada amb aquests aspectes vaig començar a treballar junt al psicopedagog i la psicòloga a l’àmbit on ells més es mouen, l’àrea d'autonomia.

Des d’aquest moment quan arribava al matí els nois esmorzaven la primera mitja hora, en aquest moment feia la mateixa tasca que la resta de professionals, donant la benvinguda i ajudant als nois a esmorzar. Un cop es repartien per àrees, jo em dirigia a autonomia on cada dia de la setmana es treballa un tema. Els primers dies a autonomia la meva postura era més d’observació, per veure el procés que es seguia i la manera de treballar cada tema amb els nois, poc a poc vaig començar a participar més. A partir d’aquest moment començo a intervenir junt amb el professional del centre, fins i tot, en alguna ocasió on es divideix el grup per treballar diferents aspectes o per fer-ho més individualitzat, intervinc de manera individual encarregant-me d’aquestes petites estones. Un cop finalitzades les àrees encara era present a la primera part del dinar, on anava rotant de taula per poder conèixer com menjaven (ajudes, tipus de menjar, com donar-ho, etc.) i cada dia m’encarregava d’un noi diferent.

Taller vida saludable

Cada curs es selecciona un petit grup de nois i noies del centre per que preparin un taller destinats a la resta de companys. Els nois van canviant per a poder donar protagonisme a tots i que puguin demostrar les seves capacitats davant un públic.

Aquest curs es va escollir un grup de 3 noies i 4 nois per preparar un taller sobre la vida saludable. La primera intervenció que es va fer donava molt protagonisme als nois, on se'ls hi preguntava que pensaven que era una vida saludable, que s'havia de fer per aconseguir-ho, etc. Desprès d'un debat molt interessant vam arribar a la conclusió que per a poder parlar sobre la vida saludable s'havia d'investigar sobre l'alimentació, l'esport i la salut mental. Es va decidir dividir aquest tres temes entre els nois, on per parelles i grups de tres havien de fer una recerca sobre el tema corresponent.

Dir que ells han de buscar la informació sense el suport del professional, tot i que se'ls hi recomana que abans d'iniciar la recerca preguntin i puguin realitzar un guió de treball.

En l'última sessió del taller, els nois varen portar la informació recopilada i es va posar en comú amb la resta de grup. Entre tots es va formar un debat sobre la salut mental molt interessant i es van extreure les informacions que es necessitaran per poder avançar amb el projecte.

Considero que és un projecte molt interessant ja que l'objectiu a més d'aprendre sobre un tema és presentar-ho a la resta de companys, portant un gran treball previ on a més de la recerca d'informació s'ha de preparar l'exposició, es treballen les pors a parlar en públic, l'autoestima, la capacitat de memorització, etc. aspectes que acostumen a amagar-se en la resta d'activitats.

Dia de la discapacitat

El passat dilluns 3 de desembre va ser el dia de la discapacitat, des del centre aquest dia és força important. Un any més, varen preparar una paradeta a la Plaça de la Vila junt a altres associacions de la ciutat de Badalona.

En el que portem de curs els nois i noies del Centre van preparant material als diferents tallers (calendaris amb fotografies, postals, arbres de nadal, arracades, imants, pastissos, etc.). i aquest dia ho venen a la paradeta.

Durant tot el dia tots els nois van passant per la paradeta per que tots tinguin la oportunitat de gaudir del moment i de poder demostrar que fan al centre. A més, els educadors preparen tallers per a les persones que passegen i s'apropen a les paredes, el taller era un circuit en cadira de rodes per tal de que la societat pugui veure la dificultat que es moure's-hi amb aquesta. Cap a les cinc de la tarda, un grup de nois del centre que fan música setmanalment havien preparat un concert, on es va ajuntar molta gent per escoltar-los.

Mai havia viscut de tan a prop aquest dia i fins aquest moment no entenia la importància pel centre, ara ho entenc, és el dia dels nois i noies amb discapacitat. Ells ho viuen de manera contenta, on tenen la oportunitat de demostrar a la societat que són útils i que amb ajuda i oferint-lis una oportunitat poden realitzar moltes coses. És el dia que demostren que, tot i les seves característiques, poden ser i són com a la resta de persones.

http://www.revistadebadalona.com/2012/12/badalona-celebra-el-dia-internacional-de-les-persones-amb-discapacitat-amb-una-jornada-per-sensibilitzar-la-ciutadania/

Els transports I

Com ja he comentat anteriorment a l'àrea d'autonomia es treballa amb tots els nois i noies del centre, acostuma a realitzar-se en petit grup i estan relacionades amb les curiositats i necessitats dels nois.

Un dels grups està composat per 3 usuaris, en D. que es portador de cadira automàtica,  en J. i la D. que caminen amb dificultat. Amb aquest grup s'està treballant els transports i, actualment, es dediquen al metro. Ho treballen de manera real, és a dir, fent sortides al metro per tal que sigui real i puguin posar-se en situació.  Durant les sortides, els nois han de fixar-se en els cartells, per conèixer on són els ascensors, el vestíbul, l'andana, com s'accedeix al metro, les paredes que falten per arribar al destí proposat, etc. Tot i així  abans de sortir ens reunim per decidir el camí a fer i consultar si allà on volem anar podem accedir o ens trobarem barreres arquitectòniques, per allò ens és molt útil la informació de la pàgina web de TMB http://www.tmb.cat/ca/transport-accessible

Amb aquest grup i degut a les seves característiques l'objectiu no és que agafin ells sols els transports ja que sempre ho hauran de fer acompanyats, però es vol aconseguir que puguin decidir per on anar i saber mobilitzar-se en aquest medi de manera autònoma sense haver de seguir les indicacions de l'acompanyant.

Treballem la centralita II

En aquest vídeo podreu veure la feina que explicava en l'entrada anterior, l'abans i el desprès del treball d'autonomia amb ajuda dels recursos TIC.

Aquest és un dels nois que, actualment, quan s'ha de suplir a en Xavi s'encarrega de la centralita, podreu veure que tot i les dificultats pot fer-ho perfectament!

http://www.youtube.com/watch?v=3CPqlUSDhLw&list=UUKGBMRwQZFK5c7IRba3DB6A&index=30&feature=plcp

Treballem la centralita

Un cop ja he conegut força als nois i noies del Centre he començat a treballar en l'àrea d'autonomia on es fa un treball més individualitzat i que té com a objectiu que els nois i noies siguin més independents i capaços de prendre segons quines decisions per ells mateixos. Poc a poc, i segons vagi observant us aniré explicant les diferents intervencions que es fan des d'aquesta àrea.

L'últim dia es va iniciar un treball amb 4 nois/es per a poder accedir a fer les funcions a la centralita. La centralita és la recepció del Centre, d'aquesta s'encarrega un treballador amb PC, en Xavi, que està integrat laboralment. Com en Xavi disposa d'una estona de descans i qualsevol dia pot faltar per diferents motius, la idea és que els propis nois/es del centre s'encarreguin d'ocupar aquest lloc en els moments que en Xavi es absent. 

Els nois ja saben que hi ha companys que realitzen aquestes funcions, tot i així, vam estar explicant en què consistia responsabilitzar-se de la recepció (agafar i passar trucades, anotar missatges i obrir la porta). Cada una d'aquestes funcions s'ha de veure noi per noi, ja que segons les seves característiques cada noi ho farà diferent.

En primer lloc es va treballar la trucada, el missatge que hem de donar i la manera més fàcil per a cada noi d'agafar el telefon (despenjant-lo o a través de la tecla i l'altaveu), dels 4 nois podia despenjar el telefon un (en C.) i donar-li a la tecla un altre (la S.), però dues noies (la P. i la S.) per falta de control de les extremitats i per la mida de les tecles no podien fer-ho. En aquest punt, la sessió es separa, la P. i la S. tornen al seu taller ja que s'acorda que es prepararà junt a la terapeuta ocupacional (TO) i l'informàtic una tablet connectada al telefon amb les icones grans per que puguin accedir a les trucades. En el cas d'en C. i la S. es va anar a la centralita per fer la primera aproximació, tots dos van provar a agafar i passar trucades (la psicòloga trucava amb el mòbil al número del centre i ells responien) i per ser la primera vegada van sortir-se força bé. Com s'acaba la sessió es decideix deixar-ho per a la pròxima setmana on aquest últim grup continuarà practicant i, esperem, que la P. i la S. disposin de la tablet per començar a treballar. 

Cal dir que per les característiques dels nois es fa força difícil la integració laboral, però al centre s'intenta que en tot moment ells es sentin valorats i que el que fan sigui productiu. 

Reunions individuals

La setmana passada vaig estar parlant amb el pedagog del centre sobre una de les seves tasques, les reunions amb els nois i noies del centre. Aquestes reunions es realitzen dos cops al curs amb cada noi/a, una a principi de curs i l'altra a final de curs. Com ja tenim el curs força avançat només en quedaven dues per realitzar, a les quals em va invitar assistir per veure el funcionament d'aquestes.

Tot i ser conscient que en aquest centre es té molt en compte als nois i noies en tots els sentits, em va sorprendre molt positivament el funcionament i la dinàmica de les reunions.

Abans de realitzar la reunió amb el noi en qüestió, els professionals que tracten al noi (monitors, fisioterapeuta, psicòleg, terapeuta ocupacional) junt al pedagog es reuneixen per acordar els objectius, reals i que siguin possible aconseguir, en cada una de les àrees. 

Durant la reunió amb el noi/a, el pedagog comença preguntat com es troba i si està content amb la dinàmica que està seguint, tot seguit li comenta cada un dels objectius i dóna la oportunitat a que el noi/a expressi si està d'acord, si no ho està, que canviaria i si afegiria una altra cosa. Tot el que aporta el noi/a es apuntat pel pedagog que més tard ho passarà amb color blau junt als objectius acordats amb els professionals, es donarà una copia per que signi l'usuari i se la porti a la família.  Es posen les opinions en color blau, ja que en el mateix document i en la reunió de final de curs es veurà si s'han omplert els objectius i les noves propostes de cara al següent curs, en aquest cas, les aportacions del noi/a seran de color verd. Amb això, es podrà veure en un únic document les aportacions dels professionals i dels nois tant a inici com a final de curs.

Cal dir, que no sempre es possible una bona interacció amb el noi/a degut als diferents nivells cognitius que tenen els nois. Podrem trobar casos on ells seran més protagonistes ja que ells mateixos diran que volen fer i si estan o no d'acord amb la proposta donada; d'altres casos, tot i preguntar si estan d'acord amb el proposat diran que si sense profunditzar més.

Adaptacions

Una de les finalitats del centre de les pràctiques és que les persones amb PC que són ateses siguin lo més independent possible. Per aconseguir-ho una fet que s'ha de tenir molt en compte degut a les característiques d'aquesta discapacitat son les adaptacions, destacaria tres tipus d'adaptació que fan possible una major independència.  En cadascuna d'aquestes adaptacions poso exemples, però s'han de tenir en compte qualsevol situació que es trobi la persona.

• Adaptacions per a la mobilitat: En primer lloc, la manera de desplaçar-se sempre que sigui possible ha de ser independent ja sigui a través de crosses, caminador o cadira automàtica. En segon lloc, l'accès a la vestimenta, segons cada noi s'han d'evitar botons i cremalleres (per velcro). En tercer lloc i per que es disposi d'intimitat el lavabo ha de ser accessible mitjançant barres de subjecció, vàter amb neteja automàtica, aixetes d'obertura fàcil, etc.

• Adaptacions per a la manipulació: Una situació diària on hi ha molta manipulació és l'hora de menjar, per tant a través d'adaptacions i sempre que sigui possible el noi/a menjarà sol; aquestes adaptacions poden ser: suport per a gots, canyes, coberts adaptats, mantell anti-relliscant  etc.  Altra situació quotidiana seria l'accès a la informàtica, aquest pot ser possible a través d'una funda de teclat, jostic, commutadors, etc.

• Adaptacions per a la comunicació i llenguatge: Moltes persones amb PC tenen dificultats en la comunicació per tant s'ha de buscar la millor manera per que pugui comunicar-se. Sempre que sigui possible s'ha de fomentar la parla oral i en cas de dificultat recolzada amb sistemes alternatius com plafons mitjançant lletres i /o pictogrames. Actualment, també es disposa dels comunicadors electrònics on cada botó té uns missatges de veu gravada.

Adaptació coberts

funda del teclat

Sistema alternatiu de la comunicació

Accés a la informàtica

La Paràlisis Cerebral

Ja que durant els següents mesos en aquest blog ens anirem familiaritzant amb la Paràlisis Cerebral (PC) explicarem sobre aquesta discapacitat.

La PC és una disfunció motriu generalitzada  permanent (algunes capacitats funcionals es poden rehabilitar) i no degenerativa (ha d'haver un tractament fisioterapèutic , causada per una lesió del encèfal que apareix abans que el nen s'hagi desenvolupat completament, és a dir, durant la gestació , al part o durant la primera infància. 
La disfunció muscular pot dificultar o impedir que els moviments de la persona afectada siguin precisos, àgils i coordinats. Aquest fet permet distingir en tres categories:

          - Espasticitat: Comporta una gran dificultat  de la flexió i l’extensió muscular que produeix una acció reflexa d'hipertonia constant.

     - Atetosi: Es caracteritza per les contraccions involuntàries de les extremitats distals. Moviments marcats per la rigidesa espàstica s’alternen amb moviments abruptes i sense orientació.
     - Atàxia: Es caracteritza per les dificultats d'adaptació de la posició del cos i de coordinació dels moviments voluntaris. La manca d'equilibri dificulta la marxa, i els problemes de coordinació espacial i temporal del gestos dificulten que es facin moviments de precisió o agilitat.

A més, també es pot classificar segons la classificació i el grau d'afectació, en aquest sentit hem de tenir en compte que la paràlisis sempre implica un nivell de paràlisi elevat mentre que la parèsia es un nivell més lleu.
     - Monoplegia / Monoparesia: Un únic membre, sigui un braç o una cama
     - Hemiplegia / Hemiparesia: Un costat del cos, dret o esquerra
     - Paraplegia / Parapesia: Les dues extremitats inferiors
     - Tetraplegia / Tetraplesia: Les quatre extremitats
     - Diplegia: Tetraplegia amb major afectació de les extremitats inferiors

Primers dies

Durant les primeres setmanes de les pràctiques vam acordar, junt amb el pedagog del Centre, que per conèixer tant el funcionament (horaris, rutines, etc.) com als nois i noies el més convenient seria introduir-me a la dinàmica del Centre. Així que aquestes setmanes la meva funció és passar pels tallers per tal de veure com funcionen, sobre tot, per temes rutines i, molt important, conèixer a tots els nois i noies d'una manera més propera.
Com ja vaig dir, els nois i noies són persones amb PC que tot i tenir la mateixa discapacitat les seves característiques són molt diferents d'uns als altres. Són dies en descobrir com es desplaça cadascú, com es comuniquen, les seves adaptacions per tal de ser més autònoms i, sobretot, la seva manera de ser com a persones.
Sense dubte, estan sent dies molt profitosos  dies que estic descobrint moltissimes coses noves i dies en que, un cop més, em demostren que lo més important és veure i tractar a la persona com a tal i no com a una persona amb discapacitat.

El Centre

Com ja sabeu faig les pràctiques a un Centre d’Integració Social d’ASPACE, amb nois i noies majors de 18 anys amb Paràlisis Cerebral.  La finalitat principal del centre és que els nois/es tinguin una vida adulta més independent i amb millor qualitat de vida. Per aconseguir-ho cada noi/a és el protagonista del seu camí i, per aquest motiu, són ells qui decideixen que volen fer al Centre.

Per poder treballar la qualitat i la independència s’ofereix una sèrie de serveis i tallers que s’adrecen als gustos i interessos i a les característiques dels usuaris/es, els nois/es disposen de fisioteràpia, logopèdia, metge, psicòleg i pedagog, teràpia ocupacional i una sèrie de tallers com: ecoaula, cuina, informàtica amb diversos nivells, esports, radio i teatre.

Segons les característiques dels nois tenen una sèrie de hores setmanals a fisioteràpia, al teràpia ocupacional i a autonomia (reunions junt amb la psicòloga i/o pedagog). I trimestralment cada noi/a decideix en quin taller vol estar segons els seus interessos en aquell moment en concret.

Un nou camí

Quan vaig acabar els estudis de Magisteri d'Educació Especial tenia ben clar que només amb això no em garantiria ser una professional competent, per tant i després d'haver estat tot un curs fent diferents cursets vaig decidir-me a entrar al món de la Psicopedagogia a través de la UOC. D’això fa, aquest, tres cursos i per tant ha arribat el moment de posar en pràctica els coneixements adquirits.

Aquestes pràctiques m’han donat la possibilitat de viure l’experiència amb un dels col·lectius que més m’agraden i en el que, realment, crec que és on vull dedicar-me professionalment en un futur pròxim. Faig les pràctiques en una associació referent en persones amb Paràlisis Cerebral (PC), a l’Associació de la Paràlisis Cerebral (ASPACE).Concretament estic en un Centre d’Integració Social a Badalona que disposa de Centre Ocupacional i de Servei d’Orientació i Inserció per a persones majors de 18 anys amb PC.

Això tot just acaba de començar, endavant!